Cabot d'ortiga

El cabot d'ortiga

El cabot d'ortiga (Gobius bucchichii) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

• Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

• El cos és cilíndric i comprimit al peduncle caudal.

• La pell és mucosa i el protegeix dels tentacles urticants de les ortigues de mar o anemones.

• Per davant els orificis nasals hi ha uns petits tentacles.

• El cap és gros i ample amb els ulls a la part superior i la boca circular.

• Té dues aletes dorsals: la segona molt més llarga que la primera i quasi igual de llarga que l'anal. Les aletes pectorals tenen radis lliures ben desenvolupats. Les pèlviques es fusionen formant un disc. La caudal és rodona.

• És de color marró clar i gris amb tons grocs i amb una taca grossa i negra a la base de les pectorals. Té una taca negra allargada que travessa els ulls.

Alimentació

Menja petits invertebrats bentònics (crustacis, poliquets, mol·luscs) i algues.

Paracentrotus lividus-Eriçó de roca.

Paracentrotus lividus-Eriçó de roca.

Que es?

El eriçó de roca es una espècie d'eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. 

On viu?

El seu habitatge esta estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves, que engrandeix en créixer.

Com s'alimenta?

És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.

Com es reprodueix?

Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.

Anemonia viridis

Anemone de mar comuna- Anemonia viridis

L'anemone de mar comuna, també coneguda amb el nom de fideus de mar (Anemonia viridis, abans A. sulcata), és una anemone de mar que es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani. L'anemone de mar comuna es troba en aigües entre marees i també fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran.

És ovípara i té els sexes separats.

Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15 cm de llargada

Ratapinyada

Els ratpenats o rates penades (Chiroptera) són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 1.100 espècies,els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que els converteix en el segon ordre més gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. Són els únics mamífers capaços de volar, s'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de nínxols ecològics diferents. Els ratpenats juguen un rol ecològic vital com a pol·linitzadors de flors i també tenen un paper important en la dispersió de llavors. Moltes plantes tropicals depenen completament dels ratpenats. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalització.
L'ecolocalització és un sistema d'orientació de certs animals consistent en l'emissió de vibracions que, en ésser reflectides per la superfície d'objectes presents en el medi, són captades pel mateix animal emissor, que és capaç d'interpretar-les i d'orientar-se en l'obscuritat.

Posidònia

Posidònia

Posidònia(Posidonia oceanica) és una planta aquàtica del gènere Posidonia endèmica de la Mediterrània. Malgrat el seu nom vulgar no es tracta d'una alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits. Les restes de posidònia a les platges són una indicació de la seva presència al fons marí. La posidònia oceànica es reprodueix asexualment generant clons. Un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estèn al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món. La posidònia ocupa els fons marins formant extenses praderies, també anomenades herbeis, sobre les quals es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi.